~love is the only way ♥ Presentació

Hi havia una vegada una nena anomenada Àfrica... bé aquesta sóc jo.
Medeixo 1'60, calço un 38 i sóc alta. Tinc el cabell daurat, quan era petita el tenia ros, al llarg de la meva infantesa de mica en mica, se m'ha anat enfosquint. I els ulls, no ho sé... A l'hivern els tinc a vegades grisos  i a vegades verds, i a l'estiu els tinc blaus. També, quan surto de la dutxa o ploru, els tinc blaus. El nas el tinc bastant gros, molta gent em diu que em queda bé, doncs, a mi tenir una nàpia a la cara no em convenç...
Em considero una nena bastant diferent a les demés. No és pel fet de el meu físic, ni el meu aspecte, només que tinc unes idees que ningú les pot entendre, ningú... Espero que algun dia algú sigui capàs de captar-les, també em considero una persona molt pensadora i imaginadora. Somio en somnis molt extranys, i crec en els sentiments de tots els éssers de la terra,  les pedres, l'aire, les onades del mar, els núvols, les estrelles... sobretot les plantes, són màgiques. Potser pensareu que estic boja, ho sé, pero les plantes em transmeten algo, ben bé no sé que és, no ho puc descobrir, m'agradaria, pero no puc.
També sóc molt tossuda, quan dic molt és molt, no ho sé si algú ho podria superar! Em costa molt canvar d'opinió i escoltar als demés quan estic de mala llet... Finalment i per deixar d'acabat la meva descripció sóc bastant tímida, quan anava a primaria ho era moltíssim més pero ara, degut a les meves notes que han baixat una mica em socialitzo bastant. Ara per ara em costa parlar amb algún noi que senti algo per ell, m'agradaria superar-lo, que hi farem... l'amor és ceg...
La meva mare, no sé que faria sense ella. És pacient, et respecta, la millor mare del món (per mi). Encara que a vegades t'escridassi i tingui mala llet, mai deixarà de ser la meva mare. Mai li dic qui m'agrada, si m'he barallat... Crec que és perque sóc bastant tímida, pero ja va bé tenir confiança en la teva mare.
El meu germà tampoc sabria que fer sense ell. És entremaliat i molt tossut (com jo). Però això sí, és molt carinyós i m'estima molt, igual que jo l'estimo amb ell. Va a primer al col·legi i diu moltíssimes paraulotes, cortesia del papa!
El meu pare tampoc sabria que fer sense ell. És pacient encara que quan s'enfadi digui més paraulotes que el meu germanet, pero la mala llet no me la supera.

~love is the only way  ♥

Espero que os haya gustado